Dissabte 21 de gener. 11 del matí. Un grup d’humans es reuneixen en una cruïlla de la ciutat. Són sis, estan desorientats i no tenen ni idea del que els espera, però ho pensen donar tot per tal d’arribar fins a la salvació: un heliport que es troba uns quants carrers més enllà. I entre la salvació i ells, hordes i hordes de morts vivents patrullen els espais urbans.
Comença el joc. Potser a algú li sembla, vist l’escenari inicial, que la col•laboració és una bona estratègia per sobreviure, però desenganyem-nos: es veu que, de places, l’helicòpter només en té una, i fer anar els zombies cap als companys és la millor manera d’aconseguir-la. I així es desenvolupa la partida: a cada ronda cadascú es dedica a putejar el company que estigui més avançat i intenta córrer cap a l’heliport aprofitant que l’altre ha buidat el camí abans de ser devorat. També hi ha un parell d’il•luminats que creuen que les carreres no són per a ells (o que s’afrontarien amb més èxit amb una destral de bomber a la mà) però lamentablement es passaran tota la partida morint cada vegada que s’acostin una mica massa a l’equipament de torn.
I això, senyors, és l’agonia: una partida de 3 hores , sense armes, amb cartes d’acció repetitives o inútils, i amb tants zombies sobre la taula que vam haver d’obrir una expansió addicional! La partida va ser intensa però ningú s’esperava que durés tant, suposem que és perquè érem molts i cada torn es feia etern, mai aconseguies acostar-te ni de prop als 25 trofeus perquè sempre hi havia algú que o putejava directament o afegia més zombies sobre la taula, que et mataven i et feien perdre la meitat dels zombies. És interessant veure com la gent que havia jugat partides de tres persones afirmava que és un joc molt ràpid i dinàmic! Serà qüestió de comprovar-ho en alguna altra ocasió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario